Camins de Retrobament

Feliu Funollet

fileteblanco

Retrobament


Què oferim

Organitzem programes d’activitats a la Natura amb exercicis posturals i treballs físics integrals, combinats amb  dinàmiques de grup, relaxacions i meditacions, per aprofundir en el nostre interior.

 

Origen

Camins de Retrobament és una idea que neix amb el Projecte Operatiu de Cooperació Transfronterera España, França i Andorra (POCTEFA 2008-15), “Fer de la frontera un camí de formació”, liderat des de l’INEFC, i actualment es desenvolupa amb el suport de l’Eduard Ingles, en Víctor Labrador i en Joan Babí, tots ells professors de l’INEFC.

Camins de Retrobament cobra vida a partir de la meva connexió amb la teràpia d’integració psico-corporal, viscuda a nivell de desenvolupament personal rebent sessions terapèutiques des de finals del 2004 fins a l’actualitat, i complementada del 2015 al 2018 amb formació teòrica i pràctica (ETIP), el que en conjunt m’han aportat coneixement, comprensió, pau, creixement personal, sensibilitat i ganes de compartir-ho.

Camins

Es parteix del Camí de Retrobament, evolucionat del projecte transfronterer “Fer de la frontera un camí de formació”, i que estableix dos itineraris (esportiu i familiar) en doble sentit entre La Seu d’Urgell i Auzat (Ariège – França), passant per Andorra (Seu d’Urgell- Bescaran- Canillo- Ordino- El Serrat- Coll du Rat- Orris du Carla- Auzat).

Però també ens plantegem anar per altres camins, com el Camí Ramader de les Bulloses a Vilanova i la Geltrú, la Ruta dels Càtars, o anar per camins d’altres indrets que ens puguin convenir.

Acompanyament

Des dels orígens d’aquest relat, acompanyo persones orientant l’acció pels camins que afavoreixen el desenvolupament de la consciència.


Consciència

“Consciència”, segons el Diccionari etimològic d’en Josep Moran i Joan Anton Rabella (1999), més clar i senzill impossible, és la “Coneixença de si mateix i de l’entorn”. És la capacitat d’estar plenament amb tot el que ens passa i en el lloc a on passa. És estar aquí i ara conscientment: qui som, d’on venim, i com ens relacionem entre nosaltres, i entre nosaltres i el nostre entorn.

 

Aprofundint en l’essència del Retrobament, tenim la possibilitat de re-trobar-nos amb el nen o la nena petita que portem dins nostre i que és el nostre autèntic “JO”. Això, ens aproxima al projecte “Compartint Consciència”, que aspira a desenvolupar la consciència integral de la persona i la seva formació en aquest àmbit, i que planteja la creació d’un casal a Campelles (Ribes de Fresser).

 

 

Esquí nòrdic

L’esquí nòrdic és el meu esport! Ha estat el meu guia per a sobreviure, conèixer-me, contactar amb la Natura, i aprofundir en temes d’aprenentatge i creixement.

Marxa nòrdica

Els meus primers contactes amb la marxa nòrdica van ser a principis dels anys setanta, i la feia servir per entrenar aspectes de l’esquí nòrdic fora de la temporada de neu. A partir del 2010, i amb el suport de la INWA, la vàrem introduir en l’assignatura d’Activitats en el Medi Natural de l’INEFC, per acompanyar l’acció de les Travessades mentre desenvolupàvem el projecte transfronterer POCTEFA, Fer de la frontera un camí de formació.

Travessada INEFC

La gran aportació de La Travessada és la força de transformació que genera. Crida l’atenció la il·lusió que va aflorant en l’alumnat, des de l’inici dels primers passos fins que s’acaba, i que s’expressa amb un gran esclat d’afecte en el comiat final d’Auzat, del que en resulta un espectacle d’explosió sentimental, amb emocions aflorant amb plors i abraçades.

Caminades

Les caminades, ja siguin fent una excursió o un itinerari, són el primer pas per a introduir els elements que s’elaboren en la Marxa Nòrdica i la Travessada. Són un mitjà que ens permet elaborar la postura amb la motxilla, ja sigui amb bastons o sense, on podem introduir dinàmiques per estimular i sentir els efectes de la Natura, i fer relaxacions per afavorir la introspecció personal, i enriquir-la posteriorment, amb les aportacions i l’acompanyament del grup.

Casal d'avis Martinet

Fa poc, mentre corria pel meu compte, prenia consciència del valor que m’aporta el Casal d’Avis de Martinet, i d’ara en endavant preferiria nomenar-lo Casal de la 3ª Joventut. Per una banda, em proporciona un coneixement preciós sobre el moviment humà més bàsic centrat en l’acció del caminar i ballar, i per l’altra, un preuat caliu d’afectuós contacte humà.

Espais de calma

Era una idea per revifar el poble d’Espaén, on solament hi viuen dues persones fixes tot l’any. Es tracta d’un poblet perdut entre unes petites valls del Pirineu que van des de Noves de Segre fins a Gerri de la Sal, nomenades Valls d’Aguilar, i on es proposa oferir la “calma” com a element d’atracció turística bàsica per a les persones sensibles amb aquests valors, de tal manera que les seves aportacions serveixin com a impuls econòmic i demogràfic per recuperar la vida del poble.