Casal d’Avis de Martinet

Casal de la 3ª Joventut

No recordo quan, suposo que ja deu fer un parell d’anys, devia ser cap a principis del 2018 que l’Elvira i en Paco em demanaren si m’agradaria fer-me soci del Casal… me’n vaig fer per donar-hi suport, i ha estat un encert!  A poc em proposaren que els fes fer una mica d’exercici, i aquí estic! Fent-los-hi fer activitat variada integrant ball, caminar i marxa nòrdica.

Fa poc, mentre corria pel meu compte, prenia consciència del valor que m’aporta el Casal d’Avis de Martinet, i d’ara en endavant preferiria nomenar-lo Casal de la 3ª Joventut. Per una banda, em proporciona un coneixement preciós sobre el moviment humà més bàsic en l’acció del caminar i córrer, i per l’altra, un preuat caliu d’afectuós contacte humà.

I per a mostra un botó. El divendres, 21 de juny, mentre corria m’abordava una intuïció, que posteriorment l’he provada al Casal, i funciona!! Per donar-li una mica més de consistència l’he envoltada d’un petit suport teòric, al que he nomenat en conjunt Exercici i Consciència.

La justificació teòrica de la essència d’aquesta idea intuïtiva també ha estat desenvolupada a partir d’alguns pensaments mentre corria. Al final de l’edat mitjana, amb el Renaixement s’inicia l’Edat Moderna, on es reflecteixen els ideals del moviment humanista que es van desenvolupar a Europa en el segle XVI. Aproximadament el Renaixement s’inicia en el 1300, s’allarga fins al 1600, i el seu precedent és la Edat Mitjana.

Un gran científic de finals d’aquest període és sens dubte Sir Isaac Newton, físic, matemàtic i filòsof anglès. Newton és l’autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. Va néixer el 4 de gener de 1643, a Woolsthorpe Manor, Regne Unit, i va morir el 31 de març de 1727, a Kensington, Londres, Regne Unit. El seu camp de treball fou la Física, la Mecànica, les Matemàtiques i l’Astronomia. DescobrimentsLleis de NewtonLlei de la gravitació universal.

Amb Newton arranca la visió mecanicista del cos humà que s’ha prolongat fins avui dia. També a través de la medicina; si ens fa mal alguna cosa no es cerquen tant els seus autèntics orígens, sinó que s’intenta curar allò en concret amb alguna operació o medicament -com si d’una peça d’un motor es tractés- i moltes vegades alterant altres parts corpòries. 

Es a principis del segle XX que apareix la Física Quàntica, amb el plantejament de que a nivell “macro”, l’Univers es comporta segons les lleis newtonianes, però, a nivell “micro”, la cosa canvia i es comporta segons les lleis de la energia. El sol fet de mirar alguna cosa pel microscopi electrònic ja l’estem alterant. Veure “La trama de la vida. Una nueva perspectiva de los sistemas vivos”, de Fritjof Capra (2003, quinta edición). Barcelona: Anagrama (Trad. Orig. de 1996).

Però, la ciència en general continua enganxada al paradigma de les lleis newtonianes, per la dificultat que suposa canviar de model. El Dr. Bruce Lipton, biòleg cel·lular reconegut, en “La biologia de la creencia” (2015; 1ª edició 2005), diu que “som una colònia de cinquanta billons de cèl·lules especialitzades i compartint per a que estiguem bé… son les nostres creences les que controlen el nostre cos, la nostra ment i la nostra vida”. Des d’aquesta perspectiva el nostre cos és un sistema. Totes les seves parts estan interrelacionades i son interdependents. Qualsevol conflicte en una part, afecta les altres, i totes col·laboren, comparteixen i interactuen perquè estiguem bé.

Amb les persones del Casal de Martinet faig exercici global, ballant amb música “pachanguera”, introduint la consciència sobre les diferents parts del cos començant des dels peus i anant pujant cap al cap, i funciona bastant bé, n’he fet diferents sessions i és una passada!!!

  • Pensar en els Peus: progressivament des de les ungles dels dits fins als talons. Parts interiors, exteriors, metatars; ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis. Quan xafem amb el peu sentir com es comprimeix sobre el terra i com impulsa la sang cames amunt. Moviments de xafar de talons, part exterior dels peus, metatars, impuls sobre la part interior i dit gros.
  • Pensar en els Turmells: progressivament ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis.
  • Pensar en les Cames, des dels turmells fins als Genolls: ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis.
  • Pensar en les Cames, des dels genolls fins a la Pelvis: ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis.
  • Pensar en la Pelvis: ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis; genitals i anus aspirant cap a munt per reforçar la base pèlvica. Moviments de balanceig, avançament, anteversió i retroversió
  • Pensar en el Tronc: ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis; vertebres; medul·la.
  • Pensar en els Òrgans: cor (sentir els batecs i acompanya-los amb gratitud); pulmons centrar-se en la respiració); estómac; intestins; fetge; melsa; ronyons.
  • Pensar en els Braçosi lesEspatlles: ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis; mans i dit gros, tacte; moviments d’espatlles.
  • Pensar en el Coll: ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis; vertebres; medul·la.
  • Pensar en el Cap: ossos i articulacions; musculatura i tendons; arteries i venes; nervis; medul·la; cervell; cavitats, homuncle; vista; nas, olfacte; orelles, oïda; oïda interna, òrgans de l’equilibri.

Com es pot veure hi ha molt a ordenar, i pot semblar complexa, però en el fons és fàcil; i quan més t’hi poses més senzill se’t fa. Vaig introduint la consciència corporal lligada a un moviment de cada part corporal, que vaig fent sumar progressivament, i mantenint un moviment global i continuo de tot el cos. Quan s’arriba al cap, al moure’ns amb tot els cos, es una passada en treball de resistència i la soltura que s’agafa, i les tensions i dolors es com si s’autocompensèssin.

Avui dimarts (17/09/2019), mentre corria, prenia més consciència del que m’aporten les persones del Casal. Solament començar a córrer ja sentia el meu cos diferent i que el contacte dels meus peus amb el terra estava canviant a millor, percebia una bona xafada i molt igual entre els dos peus, com sentint una cosa nova, a més de la disminució del doloret en la meva zona lumbar.

I prenia consciència, de que el motiu d’aquests canvis era l’exercici que jo programava i feia amb el grup del Casal. I sentia que havia de donar-los-hi les gràcies a totes elles i a tots ells, pel seu compromís de voler continuar amb l’exercici encara que jo no hi sigui present, doncs això m’estimula a continuar. I precisament, l’exercici que jo feia amb tots ells a mi m’estava afectant positivament i canviant. I sentia que havia de donar-los-hi les gràcies per haver-me convidat a formar part del seu grup, i  haver-me proposat de fer-los-hi fer exercici físic, per tot el que estic aprenent i per la consciencia que en prenc!

A més, en el retorn de la baixada de Travesseres cap a Martinet, per primera vegada jo posava en pràctica tot el que els proposava que havien de fer ells al caminar; per primera vegada en ma vida jo corria conscientment, sentint la retroversió de pelvis, la contracció de les natges, i sostenint amunt la base pelviana.